Primeres passes quan un familiar ens necessita
10 de febrer, 2026 · Lectura 5 minuts
Primeres passes quan un familiar gran necessita ajuda
Arriba un moment en què alguna cosa canvia.
Potser no és un fet concret, sinó una suma de petites senyals: oblits, cansament, preocupació constant o la sensació que ja no pot estar sol com abans.
Quan un familiar gran necessita ajuda, és normal no saber per on començar.
Com detectar que un familiar ja no pot estar sol
Alguns senyals habituals són:
- oblits freqüents o desorientació
- dificultats per vestir-se o cuinar
- caigudes o risc de caigudes
- soledat durant moltes hores
- trucades constants per demanar ajuda
No cal que passin totes.
De vegades, una sola d’aquestes situacions ja indica que cal suport.
La primera reacció: intentar aguantar
Moltes famílies fan el mateix:
- adapten horaris
- fan més visites
- assumeixen més càrrega
- pensen que “encara no és tan greu”
Això és comprensible.
Però també pot portar a esgotament i angoixa.
Quan demanar ajuda no és exagerar
Buscar ajuda no vol dir dramatitzar ni rendir-se.
Vol dir anticipar-se.
Quan un familiar gran necessita ajuda, actuar a temps permet:
- evitar situacions de risc
- prendre decisions amb calma
- escollir el recurs més adequat
Esperar massa sovint fa que les decisions es prenguin amb pressa.
Quins recursos existeixen per cuidar una persona gran?
Algunes opcions habituals són:
- atenció domiciliària, per donar suport a casa
- centre de dia, quan cal atenció i companyia durant el dia
- residència, en situacions de major dependència
No tots els casos són iguals, ni totes les famílies necessiten el mateix.
Centre de dia o atenció domiciliària: què triar?
Aquesta és una de les preguntes més habituals.
- L’atenció domiciliària és útil quan la persona pot estar a casa amb suport puntual.
- El centre de dia és una bona opció quan ja no pot estar sola moltes hores, però encara pot viure a casa.
Són recursos diferents, i en alguns casos complementaris.
El factor emocional: la culpa i la por
En aquest procés sovint apareixen:
- por a equivocar-se
- culpa per no poder assumir-ho tot
- dubtes constants
Aquestes emocions són normals.
Per això és important informar-se i parlar amb professionals abans de decidir.
Fer el primer pas no obliga a decidir
Informar-se, fer una visita o demanar assessorament:
- no compromet a res
- no accelera decisions
- aporta tranquil·litat
El primer pas no és canviar-ho tot, sinó entendre què està passant.
Acompanyar millor el procés
Quan un familiar necessita ajuda, ningú hauria de sentir-se sol.
Compartir la responsabilitat permet cuidar millor i amb menys desgast.
Buscar suport és també una manera d’estimar.
Conclusió
Quan un familiar gran ens necessita, no sempre sabem què fer.
Però fer el primer pas —informar-se i demanar ajuda— pot marcar una gran diferència.
Cuidar bé no és fer-ho tot sols,
sinó trobar la millor manera de fer-ho possible.
Altres artícles
Evitar la culpa al cuidar d'una persona gran
La culpa és una emoció molt present quan un familiar gran comença a necessitar ajuda. I és normal. Però no sempre és justa.
Ajuts i prestacions per a la cura de persones grans
Arriba un moment en què alguna cosa canvia.
Potser no és un fet concret, sinó una suma de petites senyals
Excercicis per a la prevenir el deteriorament
La prevenció del deteriorament cognitiu no passa per fer coses complicades, sinó per mantenir una activitat regular i significativa adaptada a cada persona.
Guies més sol·licitades
Quins serveis i ajuts ofereix Dependència
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Nulla euismod condimentum felis vitae efficitur.
Racons per ajudar sense desbordar-te
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Nulla euismod condimentum felis vitae efficitur.